Reflexió d'artícles de Glen Bull
L´ús dels blogs en educació és un camp per explorar , amb diverses possibilitats i aplicacions didàctiques. És clar que el valor dels blogs com a eina educativa està condicionat per l’ús i el context; però, en tot cas, són un recurs amb moltes possibilitats. Els blogs, per les seves característiques, obren una sèrie d’oportunitats que des de la pedagogia hauriem d’aprendre a aprofitar.
Posen en joc competencies bàsiques com a lector en relació a l’anàlisi i la selecció d’informació. Permeten convertir-se en editor de les propies opinions, organitzant i estructurant el pensament i la informació. Conviden a compartir les opinions i el coneixement i participar dels dels altres companys. Estableixen una xarxa d’aportacions, més enllà de l’habitual relació alumnes professor. I finalment, desperten l’interés i afavoreixen la motivació.
Així doncs, cal trobar la clau per desenvolupar aquestes oportunitats. D’una banda, és important la capacitat del professor per motivar als alumnes i plantejar la tasca i el tema de manera engrescadora. D’altra banda, cal fomentar una bona participació, més enllà d’escriure els post i afavorir forces aportacions i comentaris entre els alumnes. Em sembla que la veritable clau és l’intercanvi d’opinions. Sense això, potser els blogs no són tant diferents d’un comentari pel profe sobre paper.
Reflexió de l’article "Blogs para Educar".Tíscar Lara
Porto dies donant voltes a l’artícle de Tíscar Lara per fer-ne aquesta reflexió i … res de res! No sabia ben bé que dir-ne i no acababa d’entendre perquè em costava tant donar la meva opinió sobre els edublogs. Però finalment avui, Eureka! Ja sé que em passa: no tinc criteri! Sóc una novata en això dels blogs i no acabo de veure clar les seves aplicacions en educació. Sobre el paper, tal i com t’ho pinten, els blogs són una bona eina educativa, gairebé màgica… Segons ens diuen , motiven l’aprenentge, desenvolupen competències bàsiques, potencien el sentit crític i creen diàleg entre els alumnes. A mida que escric les virtuts dels blogs no puc evitar sentir una mica d’escepticisme. No ho sé… Desconeixement? Resistència al canvi? Potser sí… En tot cas em sembla que les possibilitats dels blogs, com de qualsevol eina educativa, estan condicionades per l’ús didàctic que se’n faci, la resposta dels alumnes i la gràcia del professor. De fet, ja ho diu Tíscar Lara en l’article, en ocasions els blogs s’utilitzen en models d’ensenyament tradicionals, en que no aporten res de nou i només substituiexen formats de treball més clàssics. Els Edublogs no garanteixen per ells mateixos la seva funció didàctica.
Francament, m'esta costant una mica arrencar com a blogger...Fa dies que vaig donant voltes a les dificultats de tenir un blog actualitzat. Per començar, la blogoesfera mateix! Em sembla clar que un blogger és també un lector de blogs, i per tant em caldria endinsar-m'hi i descobrir que diu la gent des del seu blog. Peró m'atabala aquesta "avalanxa" de blogs, els milers i milers de posts que hi ha perquè algú els llegeixi! Només de pensar-hi s'em fa un buit a la panxa, em marejo una mica i em sento sobrepassada per l'excés d'informació.
D'altra banda cal tenir constància. La veritat, entre feina i estudis vaig de bòlit. I clar, també està bé trobar algun foradet per fer vida social. Amb l'agenda plena costa trobar el moment. Encara que, de fet, suposo que no cal tant de temps... més aviat es tracta de superar la mandra. Sí, sí la mandra, i tenir alguna cosa a dir! Realment això és el que em resulta més difícil, i els dubtes repecte si el que te'ns a dir val la pena. Quan penso que ho pot llegir qualsevol, començo a pensar que el que escric és una xorrada, que no interessa a ningú... Ben bé com aquest post! Però vaja, finalment m'he dit que la vergonya no porta enlloc i alló tan suat de qui no s'arrisca no guanya.(Que no ve ben bé al cas, però és igual).Així que em tiro a la piscina i ja veurem...
Qui m'ho havia de dir fa ben poc que crearia un blog! Quan li expliqui a la meva avia no s'ho creurà. Bé, de fet, si li explico a la meva avia no sabrà ni de que li parlo. Ben bé com jo fins fa just unes setmanes. No tenia ni idea de que era això d'un blog, ni tan sols que existís... I resulta que hi ha bloggers eminents, com el Maragall o la Bachelet. Però també el veí del tercer, la fornera o el company de feina. Aquesta pròximitat és el que em sembla realment fantàstic, la possibilitat d'expressar les pròpies opinions a l'abast de tots. La blogoesfera esdevé una plaça pública on tothom pot dir el que li sembli: reflexions, vivències o disbarats! Tot just començo a descobrir el món dels blogs...Encara em queda molt per veure!
