Francament, m'esta costant una mica arrencar com a blogger...Fa dies que vaig donant voltes a les dificultats de tenir un blog actualitzat. Per començar, la blogoesfera mateix! Em sembla clar que un blogger és també un lector de blogs, i per tant em caldria endinsar-m'hi i descobrir que diu la gent des del seu blog. Peró m'atabala aquesta "avalanxa" de blogs, els milers i milers de posts que hi ha perquè algú els llegeixi! Només de pensar-hi s'em fa un buit a la panxa, em marejo una mica i em sento sobrepassada per l'excés d'informació.
D'altra banda cal tenir constància. La veritat, entre feina i estudis vaig de bòlit. I clar, també està bé trobar algun foradet per fer vida social. Amb l'agenda plena costa trobar el moment. Encara que, de fet, suposo que no cal tant de temps... més aviat es tracta de superar la mandra. Sí, sí la mandra, i tenir alguna cosa a dir! Realment això és el que em resulta més difícil, i els dubtes repecte si el que te'ns a dir val la pena. Quan penso que ho pot llegir qualsevol, començo a pensar que el que escric és una xorrada, que no interessa a ningú... Ben bé com aquest post! Però vaja, finalment m'he dit que la vergonya no porta enlloc i alló tan suat de qui no s'arrisca no guanya.(Que no ve ben bé al cas, però és igual).Així que em tiro a la piscina i ja veurem...